Què passa quan movem el focus posat a l’altre i el posem sobre nosaltres per un instant? Què veiem? Què sentim?
Ser cuidadora implica una gran exigència física i emocional. Moltes dones es veuen obligades a treballar extenses jornades que superen les 24 hores (en el cas de les cuidadores en règim d’internes) amb persones que a més de tenir dificultats en la mobilitat, tenen un deteriorament cognitiu important, cosa que els impedeix mantenir una conversa i propicia la solitud de les cuidadores.
Sí, parlem de cuidadores perquè a Espanya la gran majoria de les persones que fan la feina d’atenció a persones en situació de dependència són dones, dones migrades; que a més d’enfrontar-se amb les pròpies exigències físiques i psíquiques de la tasca, la majoria es troba en situació administrativa irregular amb un risc real de caure en l’exclusió social en no tenir drets laborals, cosa que fa que estiguin exposades cada dia a situacions altament estressants.
Arran d’això i amb l’objectiu de seguir lluitant per la reivindicació de les dones treballadores de la llar i les cures, neix “Cuidar-se per cuidar”, un cicle de tallers centrats en la persona que realitza tasques de cures, ja sigui com a familiar de la persona malalta i/o dependent, o com a professional. Generar visibilitat, teixir xarxes i crear un efecte multiplicador són les premisses sobre les que treballem a l’hora de pensar aquest taller que funciona com a procés.
Una cosa tan simple com pot ser la idea d’estar bé una mateixa per estar bé amb els altres, és molt fàcil que es descuidi quan estem submergides a la feina i les demandes d’altres. Per això la idea de compartir amb altres allò que ens passa, parlar, intercanviar experiències, és allò que fa allò invisible, visible. Així, un cop identificades les causes i encaminades a la recuperació de la sobrecàrrega generada per les tasques de cures, podrem ajudar altres persones, millorar el seu entorn i empoderar-nos com a col·lectiu per reclamar millores laborals de cara a les institucions, o possibles futurs contractadors.
Aquest cicle de tallers que va iniciar-se al setembre s’està duent a terme a diversos Ajuntaments de Catalunya per tal de generar visibilitat de les condicions laborals i dignificar la situació de les cuidadores.
A través d’aquest “companyerisme” intentarem fomentar en l’autoorganització col·lectiva del sector de les cures per tal de visibilitzar-ne les condicions laborals i dignificar-ne la situació.
Seran “altaveus” per resoldre les necessitats de les cures de manera col·lectiva acompanyant altres companyes a recórrer el mateix camí d’autocura. Aquest reconeixement professional de les treballadores de les cures promourà el seu apoderament col·lectiu com ja hem indicat anteriorment.
Això és el que passa als espais col·lectius
Aquesta visibilitat fomenta que les cures siguin vistes com una opció de treball i com un treball professionalitzat animant altres sectors de la societat com els homes a desenvolupar-los, ja que visibilitzant-los es poden adonar que hi ha molts homes grans que potser se sentirien més còmodes sent cuidats per un home. Sent assumit aquest rol de cures cada cop més per part dels homes.